Conferència: "Las Arpilleras de la memoria. Muestran, denuncian y recuperan"

Ponent: M. Angélica Benavides i Joyce Riquelme.
Lloc: Espai Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192, Barcelona)
Organitza: Centre d'Estudis Africans i Interculturals

M. Angélica Benavides, PhD en Psicología Social, Universitat Autònoma de Barcelona.
Joyce Riquelme és llicenciada en Antropologia Social i Cultural, Universitat de Barcelona. 


L'origen de les arpilleres es remunta a una tradició xilena tèxtil utilitzada per les dones, a una antiga tècnica regional d'aplicació pictòrica d'Illa Negra, un petit poble de la costa de Xile.

Com a suport per aquests treballs tèxtils s'utilitzava la tela d'arpillera, i el terme va acabar donant nom a aquest tipus particular de tapís. Més a davant, per aconseguir l'efecte tridimensional de les arpilleres, les dones van recórrer a formes més creatives i se'ls va ocórrer sobreposar i cosir petites nines, objectes, petites pedres, etc.

Les arpilleres mostraven el que realment estava passant en la vida de les dones en el dia a dia i avui són un testimoni present i una aportació a la memòria històrica del seu país d'origen. Tal com ens explica Roberta Bacic a "Arpilleres: quotidianitat, testimoni, memòria, resistència", les arpilleres són també l'expressió de la tenacitat i la força de les dones xilenes en la seva lluita incansable per la veritat i la justícia i per trencar el codi de silenci imposat sobre elles i sobre nostre país.

Els seus treballs sempre han tingut fort contingut de denúncia dels crims contra els drets humans a Xile. La desprotecció en què la dictadura de Pinochet va deixar a dones de totes les classes les va empènyer a trobar una veu per articular les seves demandes. Així, les arpilleristes es van organitzar, primer com mares dels desapareguts, després com a ciutadanes polítiques i en temps de la dictadura xilena el seu art es va convertir en un mètode de denúncia molt potent i al qual la dictadura temia poc per ser "coses de dones, de costura".

Actualment, les temàtiques que tracten aquestes dones xilenes en les arpilleres són molt diverses: representacions d'escenes quotidianes de la vida de les dones, les seves experiències i punts de vista sobre la política, situacions de vulneració als drets humans, missatges de pau, de diàleg, propostes polítiques, reconciliació i cridats a la germanor. Així, aquesta artesania s'utilitza com una manera d'expressar i representar fets repressius, violència, trauma, però també esperances, fortaleses amb les que afrontar aquestes situacions traumàtiques.

Aquesta tècnica tèxtil motiva a crear, interpel·lar, denunciar i recuperar la memòria d'esdeveniments i episodis passats, però encara molt presents en la vida de les dones, a través de la plasmació en la tela del context on viuen o han viscut cada una de les participants, com a autores d'aquest espai històric, social i familiar.
Les arpilleres són quadres de vida que mostren experiències plenes de motivacions i creativitat.. I segons Violeta Parra, la famosa folklorista xilena, que va practicar aquest tipus d'art en el temps en el que es trobava malalta i no podia cantar, les arpilleres també són com cançons que es pinten.  


>>Més informació a http://www.centredestudisafricans.org/cartografies/arpillera.htm