Exposició: Dona i moda
Del 4 de febrer al 26 de març de 2015
Inauguració: dimecres 4 de febrer a les 19 h
Lloc: Casal de Barri Congrés-Indians
Organitza: Casal de Barri Congrés-Indians
Les arpilleristes de Congrés-Indians han explicat les seves reflexions fent una mirada a l’evolució de la moda en sentit feminista cap a l'alliberament de la dona.
Tradicionalment la dona objecte havia de tenir cintura d’abella, viure encorsetada, peus petits, calçat petit, talons d’agulla, la dona vestia com una nina, una nina bonica, per agradar sobre tot l'home. Quan la dona, és va anar alliberant i va voler viure amb un projecte propi, havia de poder caminar, entrar, sortir, estudiar, treballar, crear, necessitava una roba i un calçat que l’acompanyés i que no fos un obstacle: que fos cómode, la deixés respirar i facilités el moviment. I així va sorgir la moda del pret a porter, una roba també amb personalitat. Les modistes i modistos van dissenyar roba i calçat cómode i pràctic desenfadat. A voltes amb aires masculinitzants a voltes femenins.
Així hem pogut veure arpilleres que expliquen la problemàtica de l'ús del pantaló en alguns pobles, el vestuari utilitzat per les prostitutes de Barcelona durant l'Edat mitjana o fantasies de modista.
A l'acte d'inauguració van participar altres dones amb escrits molt interessants entorn de la dona i música amb les formacions de combo de folk i combo de rock de l'Estudi de Música Tri-Tò.
La llavor de crear arpilleres al casal de Congrès-Indians la va deixar la Salut Torné, una companya que amb paraules encoratjadores i imatges de les arpilleres xilenes i irlandeses va fer crèixer el desig de formar un grup. Més endavant la Manoli, de la Fundació Ateneu Sant Roc es va prestar a guiar els primers passos d'un grup de dones creadores molt motivades que ara ja caminen amb estil propi acompanyades per la Mariona Zaragoza.
Les arpilleres reivindiquen, denuncien, fan memòria i expressen un món de vivències de les mateixes dones. Les arpilleres són un art de resistència. Les arpilleres són treball en comú i compartir. Les arpilleres tenen molt de sentit, no es cerca un esteticisme sinó una qualitat d’expressió. Als nostres ulls, són precioses i sinceres. Cosir l’arpillera és una pràctica que uneix i allibera.
Recordem les paraules de la cantant xilena Violeta Parra: Las arpilleras son como canciones que se pintan.
Endavant!
Eugènia Fernández, assistent a l'acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada