Fundació Pere Tarrés i l'apoderament de les dones

COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL
BLOC DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS
04.05.17

L’apoderament de dones consisteix en un procés individual i col·lectiu a través del qual les dones prenent consciència de si mateixes, s’uneixen col·lectivament per a la pressa de decisions i accés al poder.

El concepte apoderament de dones es refereix a un procés de capacitació per a la pressa de decisions i accés al poder, tal com es va definir a la IV Conferencia Mundial de Beijing. Aquest procés porta implícit la pressa de consciència sobre el poder individual i col·lectiu que ostenten les dones, no oblidem, en el sí d’un sistema patriarcal opressor. Des d’organismes internacionals com l’ONU s’entén l’apoderament de les dones com una estratègia per assolir una societat més justa per tothom.

Així, els processos d’apoderament de dones passen per dos esferes, la individual i la col·lectiva. La individual passa per fomentar l’autoconeixement, trencar amb les barreres i sostres de vidre, tot enfortint les capacitats de cadascuna per a definir les seves vides, autònomament. L’apoderament col·lectiu consisteix en el coneixement de les relacions entre les estructures de poder des d’una perspectiva sociopolítica, històrica o cooperativa a fi de poder transformar-les i generar canvis socioculturals.

Així, per generar transformació social, és requisit indispensable que els processos d’apoderament s’abordin des de una vessant individual i col·lectiva, ja que difícilment són dissasociables.

Des de la Fundació Pere Tarrés duem a terme projectes d’intervenció comunitària i grupal per a la promoció de les dones com a agents de transformació social, incidint en aspectes individuals com l’autocura i la preservació de l’espai propi de les dones, i, atenent als aspectes col·lectius com és la generació d’espais formatius, de relació i suport entre dones, generant espais de reflexió, participació i acció.

Grup d’Arpilleristes al Casal de Barri Congrès Indians

Des de l’any 2011, al Casal de barri Congrés-Indians al districte de Sant Andreu de Barcelona. s’ha impulsat la creació d’un grup de dones a través de la pràctica de l’arpillera, una tècnica tèxtil que consisteix en utilitzar robes per crear imatges que es cusen sobre tela de sac. L’Arpillera va ser una tècnica popularitzada a Xile als anys 70 quan les dones es reunien clandestinament i elaboraven l’arpillera per denunciar les situacions d’injustícia i de violència que vivien durant la dictadura de Pinotxet.

Al 2013, les dones arpilleres del Casal, inauguraven la primera exposició: Vides de barri on conjuntament amb dones de Sant Roc explicaven el seu testimoni de vida i experiències en dos barris tant diferents com són Sant Roc i Congrés-Indians. Des d’aleshores han seguit amb el grup amb diferents exposicions reivindicatives com “Dona i ofici” on tenien per objectius visualitzar l’ofici de moltes dones anòmines, mares i àvies, a les que mai se les va reconeìxer el seu esforç i el seu treball.

El passat 2016, amb la maduresa del grup, les Arpilleristes han tractat la guerra civil i coincidint amb la inauguració d’aquesta exposició, les Arpilleristes van ser convidades a participar del “Fòrum internacional d’Arpilleres al País Basc”. Actualment, hi ha dues arpilleres d’aquesta mostra que estan exposades a Irlanda del Nord.

És per aquesta darrera exposició i per la tasca de recuperació de la memòria històrica i per la trajectòria de les arpilleres com a grup de dones implicades en la reflexió i el treball de la memòria des de la perspectiva de gènere, a més de la seva tasca de treball en xarxa amb altres grups i equipaments del Districte de Sant Andreu que enguany han estat premiades amb el Premi Sant Andreu 2016.


>>Veure més a https://www.peretarres.org/coneixement/bloc/Apoderament-de-Dones