Tallers: Primeres experiències al Senegal
Lloc: Ibel (País Bassari), 15 i 16 d'abril de 2019 / Illa dels fetitxistes (Casamance), 20 d'abril de 2019
Organitza: Mònica Moro i grup Foutasawa (baobab en peül)
Tot comença a l'estiu 2018, quan la Mònica Moro, membre del grup d'arpilleres de la Fundació Ateneu Sant Roc, viatjà al Senegal i quedà impactada pel seu paisatge i la seva gent.
Amb molta emprenta i molta sensibilitat va veure clar que havia de tornar, que les arpilleres podien ser una bona experiència per aquelles dones de País Bassari i Casamance, al sud del Senegal. I axí és que va mantenir contacte amb elles via WhatsApp, van organitzar dos tallers i a la primavera va tornar a Ibel disposada a ensenyar a fer ninos i petites arpilleres.
"Entramos en Ibel... y de repente salió el sol en mí, bajo un enorme árbol vi mucha gente y muchos colores, no me lo podía creer, allí estaban las mujeres de Ibel esperándome pacientemente. Sonreí, casí lloré y al bajarme y empezar a andar todas al unísono, aplaudiendo gritaban: Monicá, Monicá, Monicá. No os podéis imaginar como me latía el corazón..." >>Veure més
Lloc: Ibel (País Bassari), 15 i 16 d'abril de 2019 / Illa dels fetitxistes (Casamance), 20 d'abril de 2019
Organitza: Mònica Moro i grup Foutasawa (baobab en peül)
Tot comença a l'estiu 2018, quan la Mònica Moro, membre del grup d'arpilleres de la Fundació Ateneu Sant Roc, viatjà al Senegal i quedà impactada pel seu paisatge i la seva gent.
Amb molta emprenta i molta sensibilitat va veure clar que havia de tornar, que les arpilleres podien ser una bona experiència per aquelles dones de País Bassari i Casamance, al sud del Senegal. I axí és que va mantenir contacte amb elles via WhatsApp, van organitzar dos tallers i a la primavera va tornar a Ibel disposada a ensenyar a fer ninos i petites arpilleres.
"Entramos en Ibel... y de repente salió el sol en mí, bajo un enorme árbol vi mucha gente y muchos colores, no me lo podía creer, allí estaban las mujeres de Ibel esperándome pacientemente. Sonreí, casí lloré y al bajarme y empezar a andar todas al unísono, aplaudiendo gritaban: Monicá, Monicá, Monicá. No os podéis imaginar como me latía el corazón..." >>Veure més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada